28 de Setembre del 1997
LLAR, DOLÇA LLAR, Font la Vanguardia.
EL CADCI TORNA OFICIALMENT A LA SEVA SEU DE RAMBLA SANTA MONICA
El Cadci torna a reprendre la seva activitat al palau de Rambla que va ser de la seva propietat fins la Guerra Civil.
El Cadci, mític Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Industria, torna a casa. Aquesta entitat social, política i també obrera, que va prestar els seus serveis i tutelars a tots aquells dependents del sector secundari i terciari de Catalunya fins la Guerra Civil, va tindre que abandonar el distingit palau que tenien a la Rambla de Barcelona – on actualment te la seva seu la Unió General de Treballadors (UGT) –.
Cinquanta - vuit anys després, el Cadci, que va resistir en la clandestinitat la dictadura de Franco, a aconseguit alliberar-se.
Des de principis de setembre esta de nou a casa, encara que amb condició de rellogat: la UGT usufructuària d’un edifici que es propietat del Ministeri de Treball, li ha cedit un despatx i la possibilitat d’utilitzar la resta de les seves instal·lacions.
Lluis Urpinell, septuagenari president que porta les rendes del Cadci en l’actualitat, va agilitzar el passat mes de Febrer les gestions per sol·licitar “una cosa que ens pertany”. Amb el suport de Convergència Democràtica – el diputat Carles Campuzano va acompanyar a Urpinell a Madrid a realitzar gestions amb el ministeri de Treball i el senador Miquel Ferrer que es des de fa un temps un estret col·laborador de la organització- , el Cadci va fer pressió davant el govern central sense, pel moment, aconseguir la pretesa devolució de la principal peça del seu patrimoni: el palau de la Rambla, un edifici que el Cadci va adquirir del Cercle Eqüestre de Barcelona al 1913 i que, en el seu interior, es podrien trobar objectes artístics d’incalculable valor.
Els directius del Centre Autonomista deuran conformar-se pel moment amb un despatx d’un edifici que va deixar de ser palau fa anys i que va substituir les sales repletes d’art per les funcionals dependències de la UGT.
Però ¿que era el Cadci? No era exclusivament ni un partit polític ni una mútua ni un club Deportiu ni un sindicat. Era un poc de tot.
“ El Cadci ens omple la vida”, va arribar a escriure un dels directius del centre dels anys 20. I així era perquè l’organització va arribar a tindre a la seva orbita a vint mil associats, que pagaven la corresponent quota, quan es va produir l’alçament militar al 1936.
L’organització – que es va inscriure com obrera per evitar els impostos – defenia els drets laborals dels dependents, tenia seccions esportives de tots els tipus, inclús algunes de les reservades pels rics com el rem o l’esquí, mútua medica, vivendes i molts més altres serveis.
Durant la dictadura, el Cadci va suspendre les seves activitats, però mai va desaparèixer. De fet, en l’actualitat manté 150 socis dels que, una bona part, han mantingut el carnet durant els quaranta anys del franquisme.
El Cadci es va fundar al 1903. Barcelona patia un període de gran convulsió social. Desprès de la pèrdua de les seves ultimes colònies espanyoles, l’industria es va ressentir i els salaris van iniciar una perillosa espiral descendent. El carrer era un polvorí – l’explosió definitiva es va produir a la Setmana Tràgica, en 1909- i aquella tensió – tan bé relaxada en el quadre de Casas “La Carrega”, pintat en el mateix any d’inauguració del Cadci- va ser el punt de partida d’aquesta organització.
Ara, 88 anys desprès, torna a gaudir del seu palau, amb l’esperança de posar en marxa alguna de les seves activitats que en passat van fer del Cadci un estil de vida.
UNA ORGANITZACIÓ EMINENTMENT CATALANISTA
Per ser membre del Cadci tan sols es requeria una condició : ser catalanista. Els estatus permetien l’adscripció de qualsevol opció política sempre y quan fos de tintes nacionalistes, encara que en realitat no es van casar massa amb ningú.
Un exemple: fins al 1920, el Cadci va evolucionar sota el paraigües de la Lliga Regionalista de Cambó, però en aquell any li van retirar el seu recolzament perquè el partit es va negar a escriure en català els noms dels carrers de Barcelona. Amb l’arribada de la República va tancar files amb Esquerra Republicana, on va tenir molts il·lustres a les seves fileres – com va ser el ex president de la Generalitat Josep Tarradellas – i va recolzar actes independentistes com l’alçament del 06 d’octubre de 1934. Aquest fet va provocar que l’exèrcit de la República ataques la façana del palau a la Rambla.
Carta de Pere Aznar, antic president i secretari del CADCI, al President de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol.
DOC1
|