17 d´ agost de 1930, Font La Vanguardia.

 ACCIÓ SOCIAL

ELS DEPENDENTS DEL COMERÇ

S’han posat en contacte amb el cap del govern per exposar-li el següent:
“ Els que subscriuen, en nom i representació dels dependents del comerç i de la industria de Catalunya a V.E  es dirigeixen amb tot el respecte per exposar:
En la tasca de normalització i pacificació que porta realitzant el govern que V.E presideix, destaca, com a nota discordant, la persistència d’una situació anormal contraria a tot dret i justícia.  Ens referim al cas del “ Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Industria” de Barcelona, agrupació de caràcter particular i voluntari, composta per deu mil associats i que, per disposició del govern dictatorial va ser entregada en Novembre del 1926 als anomenats Sindicats Lliures, traient-li als seus legítims components de direcció el destí de la entitat, on figurava una labor meritòria en diverses activitats de la vida social i un respectable patrimoni propi construït en 23 anys de incessants esforços. 

L’adveniment del govern que V.E rectament presideix, va fer concebre l’esperança de que fos immediatament restablert el dret en aquest cas. Se li ha vist normalitzar, efectivament, la vida de corporacions i entitats que la intromissió governamental de la dictadura havia pertorbat. Solament en el cas del Centre de Dependents perdura per rara excepció la iniquitat més greu que s’ha produït i que difícilment trobarà precedents en la historia dels pobles.  
Molts requeriments hauran arribat al govern de V.E interessats per la resolució del assumpte. Ja no són únicament els socis de la entitat ni tots el dependents de comerç que han reclamat la desaparició arbitraria que mobilitza les seves vides col·lectives i socials. Tots els elements obrers i encara tots aquells sectors d’opinió aliens a ells, desitgen una normalitat basada en el dret natural de les coses i s’han dirigit repetidament al actual govern demandat la cessió d’aquesta injustícia.

Reconeixerà V.E que per part dels dependents de comerç no s’ha produït cap actitud estrident que pogués ser presentada com un inconvenient pel govern.
Creiem que la simple exposició dels fets a la consideració dels actuals directors de la vida del país, era més que suficient per obtenir una resolució governamental que anul·les la disposició dictatorial i es tornes a restablir la vida normal de la entitat pertorbada. Seria lamentable si es pogués considerar que el fet que el fet de procedir moderadament hagi pogut privar o retardar l’obtenció d’una mesura tan evident justícia.

Tot lo exposat, els subscrits, apel·lant a les repetides declaracions de V.E sobre el seu desig i la seva missió de procedir a la pacificació dels esperits, esperem que es prenguin amb consideració  el cas que ha motivat aquest document, ja que la persistència d’una notòria injustícia ha de significar una inquietud i pertorbació, a més de que impedeix a una entitat i cos social l’exercici dels seus legítims drets.
En conseqüència, supliquem que siguin dictades pel govern que V.E dignament presideix les disposicions necessàries per anular la situació en el Centre de Dependents de Barcelona per disposició dictatorial en Novembre del 1926, tornant l’entitat als seus legítims components – Deu guardi per molts anys a V.E – Centre de Dependents de la Industria i del Comerç de Sabadell, Sindicat de Dependents de Sabadell, Centre de Dependents de la Industria i del Comerç de Terrassa, Associació de Dependents de Manresa i la seva comarca, Unió Ultramarina de Barcelona, Centre de Dependents de la Industria i del Comerç de Lleida, Associació Independent d’empleats de Banca i Borsa de Barcelona, Associació de dependents i agents d´aduanes de Barcelona, Lliga de Corredors de Comerç i Industria de Barcelona.

20 de Desembre del 1930, Font la Vanguardia.

CONTRA L´IMPOST D’UTILITATS

La secció Permanent d’organització i Treball del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Industria ha cursat el següent telegrama:

“ Jaime Carner – Ministre d’hisenda- Madrid- Secció Permanent d’organització i treball del CADCI, si fent-vos càrrec de les dificultats trobades als vostres patriòtics propòsits, encaminats anivellacions dels pressupostos i facilitar l’aprovació de l’estatut, us prego que tingueu present la injustícia que representa l’existència d’un impost d’utilitats sobre els salaris dels dependents de comerç que no superen les 1.000 pessetes al mes.  Si es te en compte que els dependents del comerç , al contrari que els funcionaris públics, no gaudeixen de que cap tipus de jubilació. Aquesta injustícia ressalta més si es te en compte que la República ha suprimit l´impost d’utilitats sobre els sous de la resta de treballadors. Afectuosament el saludem i desitgem molts encerts.

Partit de bàsquet CADCI-Ripollet.

DOC1