|
|
El Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, Entitat Obrera (CADCI) fou creat l’any 1903 per un grup de dependents de comerç fruit de la tradició gremial catalana, al local del cafè “els quatre gats “ de Barcelona.
Al 1912 comença la edició de la revista “ACCIÓ” òrgan de propaganda i difusió del centre, al 1913 compra el que serà el seu estatge històric de la Rambla Santa Mònica 10, al Real Circulo Ecuestre. L’entitat, d’antuvi, s’estructurà en cinc seccions: Organització i Treball, Educació i Instrucció, Socors Mutus, Esports i Excursions, i Propaganda Autonomista. Els presidents de les seccions, en el mateix ordre que les seccions, eren també vicepresidents del CADCI.
Els Estatuts del Centre distingien entre socis «actius» i socis «protectors»; els primers eren els que treballaven com a dependents mercantils a sou d’algun patró, qualssevulla quina fos llur categoria, i s’inscrivien en la Primera Secció, la qual era la base de l’actuació social del CADCI. Els «protectors» eren els treballadors emancipats, però que volien continuar pertanyent a l’entitat, inscrits en alguna de les altres seccions.
Pràcticament però, molts socis de la 1a Secció, en establir-se pel seu compte, seguien amb tots els drets com a actius. El CADCI, des de llavors, entrà en la lluita social que en aquells temps prenia gran volada. Encara que mantenint el seu caràcter professional i plural.
La Secció d’Educació i Instrucció mantenia les Escoles Mercantils Catalanes amb un excel·lent cos de professors que donaven classes de Comptabilitat, Taquigrafia, Llengua (cinc o sis idiomes, pel cap baix) i d’altres assignatures. Els títols que lliuraven al final dels tres o quatre anys que duraven els estudis, eren molt ben qualificats i tan apreciats com els de qualsevol escola «oficial». Naturalment, totes les lliçons eren donades en català menys les de llengua espanyola i àrab. Arribà un moment en què els alumnes ja no cabien al local social, atès que hi havia uns dos mil inscrits, amb un preu de matrícula tan baix que gairebé era de franc. Hi havia, a més a més, diverses subseccions, com la de Fotografia, amb un laboratori molt ben dotat tècnicament, la de Relacions Culturals amb d’altres entitats, etc.
La Secció d’Esports i Excursions s’organitzava al voltant dels diversos comitès on s’hi inscrivien tots els qui volien dedicar-se a la pràctica d’un determinat esport, i eren molts. Aquesta Secció gaudia d’una gran sala de Gimnàstica i amb diverses instal·lacions, a l’exterior del Centre, per a la pràctica dels diferents esports: tenis, futbol, patinatge,… d’entre els quals sobresortia el Club de Mar, que tenia un bell amarratge al Port de Barcelona per a la pràctica d’esports marítims: rem, natació,. El Comitè d’Excursionisme posseïa, per a la pràctica dels esports afins a la seva activitat, diverses tendes d’acampada, esquís,…
La Secció de Propaganda constituïa la secció política del CADCI, i sempre hagué un paper molt destacat a l’Entitat. , encapçalat pel qui fou president del CADCI (i desprès regidor per la Lliga), en Josep Puig Esteve,. Desprès de 1914 la secció va passar a mans d’elements «separatistes» —nom que rebien els independentistes d’aleshores—, i des d’aquell moment el CADCI, aconduït per la Secció de Propaganda, prengué una postura cada vegada més assenyada i combativa en la reivindicació de la llibertat nacional de Catalunya, essent propulsor de moltes actituds i moviments patriòtics. |
|
|
