21 de Abril del 1983

LA HISTORIA DEL CADCI EXPLICADA PER ALEXANDRE GALI

La fundació Alexandre Galí que ha publicat l’obra d’aquest gran pedagog ha editat ara un volum els llibres VII i VIII de la Col·lecció, que en tindrà vint, en els quals s’hi fa historia del que foren ensenyaments econòmic -social  i administratius creats i impulsats per la Diputació de Barcelona i la Mancomunitat de Catalunya, per l’ajuntament i per l’estat, així com els que dugué a terme l’acció privada.

Hi podem seguir la seva trajectòria, entre altres, de l’escola de Funcionaris d’administració local, de l’escola d’alts estudis Comercials, de l´Institut Nàutic de la Mediterrània, de l’escola de Nàutica, del Liceu Dalmau, de l’acadèmia Cots, de l’escola Professional de la Dona, de l’escola superior de Bibliotecàries, de l’escola d’infermeres, de l’escola de Labors i oficis de la Dona, de l´institut de Cultura i Biblioteca popular de la Dona i també del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Industria, del qual Alexandre Galí fou un dels seus socis en els primers temps de l’entitat. I com que hi dedica en aquest llibre tot un capítol de trenta-vuit pagines fent-ne la historia, creiem que val la pena de destacar-lo, perquè es l’estudi més complert que s’ha fet fins ara sobre l’obra que desenrotlla aquell gran centre.

La idea de fer el CADCI va néixer al voltant d’una taula de cafè als 4 gats d´en Romeu i d´en Picasso. I el 15 de Març del 1903, catorze dependents de comerç, lletraferits, el varen engegar.

El seu primer estatge fou al carrer de Bòria 17, per a passar al 12 del carrer de la Palla, al 16 del carrer de Montjuic de Sant Pere, al 35 del carrer Comtal i finalment al 15 de la Rambla de Santa Monica, a l’edifici on hi ha el Circulo Ecuestre, que el dia 15 de juny del 1913 se' l va vendre davant notari, i el CADCI s’instal·là l’abril de 1914.

Un dels factors decisius al favor del centre quan va néixer – diu Alexandre Galí- “ era el radicalisme lerrouxista d’origen i tendències netament anticatalanes perquè aglutinava tot el murcianisme de Catalunya i totes les supervivències d’esquerranisme amorf, contribuïa a obligar als catalans a declarar- se i estrènyer els seus rengles contra l’enèmic.

La feina que feu el CADCI fou extraordinària. S’hi donaven classes pels dependents d´ escriptori, pels de venda, i pels corresponsals; hi havia la secció de Socors Mutus, d’esport i Excursions, de taquigrafia i fotografia, un consultori jurídic, una germandat, una cooperativa d’estatges, una conselleria medico- quirúrgica, la Caixa per a l’atur forçós. El CADCI lluita per les millores socials, per la valoració dels sous, per l’horari de treballs, pel retir, per les vacances...

Feia tanta feina que el 28 de gener del 1919 el comte de Romanones el va clausurar, el 24 de setembre del 1923 va fer tancar algunes seccions el general Primo de Rivera, i el 1925 el general Milans de Bosch en feu la clausura total perquè feia signar a totes les entitats un document d’adhesió al regim i el CADCI no el va voler signar.
Reobert el 13 de febrer del 1931, el 06 d’octubre del 1934 troben morts al Jaume Compte i Manuel Gonzalez i Alba i va tornar a quedar tancat fins al febrer del 1936. I el gener de 1939 els militars se' l varen vendre a les Joventuts de la Falange. 

Les primeres manifestacions de l’onze de setembre havien estat organitzades pel CADCI, ell havia creat també la festa d’infants i Flors, .

E ls socis dependents del Centre havien anat al juny del 1915 a l’acte de col·locació de la primera pedra del monument a Pi i Maragall, al cinc d’oros, hi havia estat agredits a trets pels Jovenesa Barba-ros de Lerrouxí.
Alexandre Geli va escriure aquesta historia tan precisa del CADCI al 1947. Al CADCI no va haver mai jocs. Estaven prohibits. I la personalitat dels que en foren l’ànima i els seus presidents hi és ben perfilada per obra de Alexandre Galí.